"T'ESTIM, PERÒ ME'N  FOT"

T'estim, però m'en fot. No em resta gaire

de suportar la humiliació del vòmit

d'ésser que és estimar. Ja acaba eixa hora

de finestrals oberts i de dents polsoses,

de taques de pantaix per les solapes

i de taurons pels músculs o dreceres.

Ta'teix si em fon els ploms de la mà dreta

un calfred com un crit sempre que et xucla

camí dels meus endins, pels dits em neixen

aurores boreals com a contagis.

T'estim però me'n fot. Visc a l'espera

del glop definitiu que em redimeixi,

del glop unificant que em deixi dir-te:

-Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.

 

 MIQUEL  ANGEL RIERA

                                                  "Tots el Poemes"Edicions 62. 1985. 3ª Edició