PERQUÈ L’HOME RETORNA

Perquè l'home retorna als seus començos,

l'empenta enamorada del parlar-te'n

peregrinar m'ha fet al temple rústic

-avui ja dins del poble-, aquest diumenge

de vol baix i febrer duent l'amplada

de la pitrera a tall de crull oberta,

perquè l'home es commou amb la seva ombra

i té l'arrel girada a l'enyorança.

Ni la casa de test ni la figuera,

vora el pou casolà. Enderrocades

les senyes que l'amor em serva intacte.

Esmicolada pedra i dimitida,

més fusa avui que el goig que protegia,

ara despulla el lloc que entotsolava

per fer-me donar gràcies a la vida

tot estorat davant l'amor naixent.

Ha estat el que devia jo m'ho deia

ha romàs guanyadora la memòria

contra un món esfullat, del qual no en queda

ni una ombra amagadissa per les pedres

ni un pantaix arrufat per dins el fred.

Tot és mes meu que mai, tot és la història

d'un anar cap a tu, Nai , que ara et cont.

Miquel Àngel Riera,  

Biografia  "Tots els Poemes"  1974 Cara i Creu Ed. 62.