JA N'HI HA PROU

Ja n'hi ha prou de ser tan circumspecte,

és hora ja de fer el que vulgui fer

sense anar per la vida amb revolteris:

davant ningú no em vull captenir més.

Ja n'estic fart de tants i tants obstacles

que em feren créixer esmús i esquitxerell,

i d'apropar-me al goig ple de temences

com si el plaer fos d'altri i no fos meu.

Vull pecar molt, de totes les maneres,

a contrapèl de tots els manaments.

Des d'ara dic que, mentre tengui vida,

per molt que m'assetgeu amb bons consells,

vull dur la meva ossada reblanida

per la conducta més concupiscent.

No som a temps de fer-ho cap enrere,

però cap endavant sí que hi seré:

vull una aurora boreal de gaudis

amb la qual viure un nou sentit del temps.

Si no em seguiu, prest us perdré de vista,

si em criticau, cantant m'eixordaré.

No vull ser més com sou, una desgràcia

d'homúnculs desinflats i reticents:

dels plaers no fruïts, raça insensata,

un dia en respondreu davant dels déus. 

Miquel Àngel Riera"El Pis de la Badia"

Columna 1992 1ª Edició