Mes aviat fou com una bona pensada
saber de cop que el teatrí no calia
que d'estar tant de temps entre tramoies
m'havia passat el gust pel focus i la ceguesa
i que de tant de fer rajar les cançons d'altri
les meves em semblaven impossibles
ni abaixant lo llistò per fer-les més mengívoles
me servien per a vendre a pes lo meu enginy.
I vaig fer un mutis per foro Entrí en un silenci
voluntari que no pas una retractació
i mantení el llistó a l'altura que em marquí d'entrada
sense pietat per a mi ni per ningú
Que encar està per demostrar que em faci falta
dir bretolades i cantar nanes per a satisfer tothom
I en així
donada la circumstàcia me vaig tornar
com un roquissar del Montsech de Rúbies
com les pedres de Colobó com els penyasegats
de Montrebei... present i ausent alhora
per venir a mi s'ha de caminar molt entre garrigues
perque no m'ensenyo fàcilment
trobo en clus i en clos recòndit m'amago
No dic el nom sinò a la manera enganyosa
Car un cant amb el sentit rebuscat
no val tant al començament
com després quan hom l'enten,
Així en dic coloma a l'aliga
i card a la poncella...
i m'estimo més mil vegades romandre així
fosc inhabitat desert inconegut i pur
que anar brillant tota la vida per jubilar-me
de fàstics de tant de fer lo pallasso per les tarimes
I tanmateix faig cançons igualment que podria fer sinó
un trobaire tan vocacionat com jo?
vendre seguros? adaptar-me? ser un bon minyò i guanyar-me
la vida fent de mercat? A NO! mai dels mais !!
No m'interessa la vostra podridura i el vostre verí
de fa molts anys soc un bon home
No cambiarà el plom si no tinc Pà...
A! i que no estic pas sol en veure-ho aixines
sino escolteu l'última del Fill que també
n'es un trobaire que te quelcom que dir o desdir..