dimarts, 9 d’octubre del 2012

Mes aviat fou com una bona pensada
saber de cop que el teatrí no calia
que d'estar tant de temps entre tramoies
m'havia passat el gust pel focus i la ceguesa
i que de tant de fer rajar les cançons d'altri
les meves em semblaven impossibles
ni abaixant lo llistò per fer-les més mengívoles
me servien per a vendre a pes lo meu enginy.
I vaig fer un mutis per foro Entrí en un silenci
voluntari que no pas una retractació
i mantení el llistó a l'altura que em marquí d'entrada
sense pietat per a mi ni per ningú
Que encar està per demostrar que em faci falta
dir bretolades i cantar nanes per a satisfer tothom
I en així
donada la circumstàcia me vaig tornar
com un roquissar del Montsech de Rúbies
com les pedres de Colobó com els penyasegats
de Montrebei... present i ausent alhora
per venir a mi s'ha de caminar molt entre garrigues
perque no m'ensenyo fàcilment
trobo en clus i en clos recòndit m'amago
No dic el nom sinò a la manera enganyosa
Car un cant amb el sentit rebuscat
no val tant al començament
com després quan hom l'enten,
Així en dic coloma a l'aliga
i card a la poncella...
i m'estimo més mil vegades romandre així
fosc inhabitat desert inconegut i pur
que anar brillant tota la vida per jubilar-me
de fàstics de tant de fer lo pallasso per les tarimes
I tanmateix faig cançons igualment que podria fer sinó
un trobaire tan vocacionat com jo?
vendre seguros? adaptar-me? ser un bon minyò i guanyar-me
la vida fent de mercat? A NO! mai dels mais !!
No m'interessa la vostra podridura i el vostre verí
de fa molts anys soc un bon home
No cambiarà el plom si no tinc Pà...

A! i que no estic pas sol en veure-ho aixines
sino escolteu l'última del Fill que també
n'es un trobaire que te quelcom que dir o desdir..