42
Oh, foll, orgullós embriac!
Si deixes obertes les portes i fas el boig publicament;
Si buides el teu bagul en una nit i et mofes de la prudència;
Si camines per rutes estranyes i jugues amb coses inútils;
Si no coneixes rima ni raó;
Si, estenent les veles a la tempesta, trenques en dos trossos el timó;
Aleshores, et seguiré, company, m'emnriagaré i esdevindré un perdut.
He malversatels dies i les nits en companyia de savis i assenyats.
El molt saber m'ha fet tornar els cabells grisos i el molt vetllar m'ha enterbolit l'esguard.
Durant anys i anys he reunit i aplegat trossets i fragments de coses.
Destrueix-les tu, i balla al seu damunt, tot escampant-les al vent.
Car ara sé que la més gran saviesa és embriagar-se i esdevenir un perdut.
Que s'esvaeixin els meus escrúpols i que el meu camí es perdi sense esperança.
Que un vent de vertigen salvatge vingui a trenar-me les àncores.
El món és ple d'homes dignes, treballadors, útils i savis.
Que siguin feliços i afortunats, però jo seré bojament inútil.
Car prou sé que és la fi de totbtreball, embriagar-se i esdevenir un perdut.
Juro renunciar des d'ara a tot dret d'estar entre els dignes.
Deixo el meu orgull de saber i de judicar el bé i el mal.
Desfaré el meu vaixell de recordances, escampant la darrera gota de plor.
L'escuma del vi més vermell banyarà les meves rialles i les omplirà d'alegria.
Trencaré en mil trossos l'ensenya dels raonables i assenyats.
I faré jurament d'ésser indigne, d'embriagar-me i esdevenir un perdut.
Obra Selecta. Rabindranath Tagore. Traducció: Maria Quadras. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
