A BUSCAR CUSCURULLES
A buscar cuscurulles me'n vull anar
trobo una pujadeta no la puc pujar
trobo una pujadeta i no la puc pujar.
Don-me-la mà au jove don-me-la mà
don-me-la ben estreta sinó cauré
don-me-la ben estreta sinó cauré.
Un dia per provar-la jo li vaig dir
mira la gent que diuen de tu i de mi
mira la gent que diuen de tu i de mi.
Diuen que jo amb tu em caso i no és veritat
a la presó de França ja hi sóc estat
a la presó de França ja hi sóc estat.
No hi estat pas per lladre ni per malvat
hi estat per tot allò que més he estimat
hi estat per tot allò que més he estimat.
A buscar cuscurulles me'n vull anar
trobo una pujadeta no la puc pujar
trobo una pujadeta i no la puc pujar.
( Font; Amades- Massot. Adaptació cantàbile, Miquel Àngel Tena, Pandero i veu Miquel Àngel Tena. Veus i percusions Pere Salas . Laura mejia . Cantada a Sa Pobla - Illa de Mallorca .Tradicionàrius 2001)
Varem anar amb tota la Ponentina en pes a mallorca convidats pel Toni Torrent Insigne Apotecari amant de les tradicions mes genuïnes de ses Illes i provocador directe i també indirecte de moltes grans jaranes del Tradicionàrius tan a mallorca com a barcelona i altres terres Valencianes... I a qui des-de aquestes linies reto el meu homenatge més sincer. Dic dons que varem anara cantar amb els Ximbombaires de Sa Pobla i els d'Urbàlia Rurana que en son i n'eren un dels grans grups de aportacions i nous llenguatges del Folk de les terres de València. Varem cantar a la plaça de sa Pobla amb un bon equip i un bon só i una miqueta de desgavell perque també hi havia molñta canalla fent el mono pujant per l'escenari . I entre tant de cable no era massa convenient . Despres també l'endemà haviem de cantar Riera al davant d'una preciosa esglèsia que ens feia de marc molt adequat però hi va haver problemes amb l'equip que no es va muntar be o no era suficient, jo no estava comode perque no sentia res i en Pere salas es va mig trabucar i va negar-se a tocar en aquelles condicions, i no seré jo qui li retreurà res , perque aquella no era manera de plantejar una actuació en Homenatge a Riera . Per mi que van fallar els Xispes del Poble en els que en Toni Torrent devia confiar , i despres el van penjar. Llàstima perque hauriem pogut fer una previa del concert que l'endemà havien de fer al Port de Manacor. Sobre els poemes del Miquel Àngel Riera .
Jo n'ava descontent dels musics. Erem massa gent, que no assajaven prou i fallaven massa notes . Ja estava amenaçat pel Neuròleg de que aquelles coses no les havia de fer , perque l'estres i l'SPP son una combinació letal. I cada dia em trobava pitjor. Tot plegat que en Toni degué quedar un pel decebut de que només jo fes alguns temes d'en Riera a pel quasi , perque en Pere no va voler tocar. Jo ho vaig deixar correr perquè no hi havia Monitors i no em sentia , i era fatal per afinar .Total que no hi va haver el recital planejat fou una mena de simulacre. Evidentment alló va tenir repercusions a l'hora dels emoluments, per lo qual jo vaig tenir que rebaixar el sou al personal i quasive marxar de buit. I amb una emprenyadura del 15 . Ells mig mercenaris, mig amics, no van entendre res i la culpa fou meva . Com quasi sempre jo m'emporto la merda cap a casa i acabo sent el dolent de la peli - Però quatre dies o cinc Mallorca . Per fer tres bolos que van acabar sent dos i dormint en una casa amb piscina per a nosaltres sols i el menjar pagat i al damunt negar-se a col·laborar, perque hi ha problemes tècnics, te un càstic a l'hora de cobrar . Van deixar de cobrar unes 6000 pesetes cada un. Tampoc era com per a posar-se a bramar!!perque se n'enportaben 60.000. Però ho van fer i alguns van desertar i jo em vaig mantenir impàvid, veien com tota la feinada feta se'n anava a la merda, perque als molt capullos no els importava el projecte, només la pasta i les vacances pagades. (A cagal·la vaig pensar!!) tampoc s'ho mereixien, tocaben malament i no se sabien el guió, que volien ??? Els únics que van complir al recital del Port de Manacor varen ser La Laura i en Pere Salas , els demes anavem perduts con cecs al desert, i em van fer emprenyar molt , perque quan passa aixó. Jo agafo la guitarra , abaixo el volum dels musics i faix la meva veta com si no hi fòssin per tal de salvar el bolo amb la meva corpenta i lavia i simpatia i la meva veu que val molts calers, Collon !!! i així va ser . No calia que haguessin vingut pel que van fer, excepte la Laura i en Pere, els altres sobraven . Així que si després no van cobrar el que mes o menys s'havia previst (que això sempre es aproximat ) es perquè no s'ho van guanyar . Que jo me n'anes a casa posant'hi peles de la meva butxaca. No em va donar la gana. Tot i que van guanyar més ells que jo. Explico això, perquè aquestos conflictes son molt habituals entre els musics que fan de mercenaris i tan se'ls -in fot tocar una rumba, que un bolero, que rock o jazz; La questio es baixar bandera i parar la mà sense assajar una merda ... I jo ja soc massa gat vell per acceptar aquesta "moda" de mediocritat genralitzada a preu de estrella estrellada. Tinc la consciència ben tranquil·la jo. Quan varem tornar de Mallorca. La Cia Ponentina de Cançons de Pagesia tornàvem a ser en Pere Salas i jo, i els altres segueixen fent la "carrera" amb el qui sigui...Ja s'ho faran. Jo no soc només un músic, soc un poeta que canta .I No en faig de cantonades.
Un anys desprès; Un mig amic que em deu dos milions de les antigues peles per lo menos i que no mel's pagarà mai perquè ell diu que no mels deu i es queda tan tranquil,( I jo vaig sumant interessos com fan los bancs) no va parar de fer.me la pilota per aconsseguir que li donessa cançons, fruit dels meus treballs de recerca i de les meves relacions amb altres músics i folkloristes com jo i de tant com va insistir em vaig compadir del seu nerviosisme i li'n vaig donar sis, gravades en un CD , entre elles aquesta de LES CUSCURULLES . Va fer un disc i la va destrossar de mala manera i demés de no dir que la cançó l'havia tret jo de les catacumbes i fer-se passar per Cristòfol Colom . Això ja em va arribar als collons i ara ho dic tal qual es, perquè, les coses son com son i no com molta gent fa veure que son. I a la vida aprens a desfer-te dels "xupasangres" i dels morosos que viuen de fer de paparra, a cops de peu si convé i aquest paio amb mi ja no hi tindrà entrada, ni permís de res mai més, perquè es un xorisso i es dolent i jo no em faig amb gent dolenta i punto. Apa que m'he quedat ben Tranquil !!! he?? igual que en Rubianes que no se'n callava ni una!!! , com Lo Gall de la Pasió... que menja i calla. .... I que consti que jo no en soc de rancorós, només estic fins als ous de pagar i callar. Que sembla que soc tontet jo ? o que? ....Potser si .
