Somniava, pensava ...
afluixarà ...buscarà la manera
de saltar per damunt d'una fotesa tan innòcua.
No aguantarà així, la rancúnia per sempre més.
Aquest silenci hinòspit, desesmat, aquest oblid despectiu,
sabrà restaurar, entendrà: no pot ser així,
que tots fem. I en fer desfém.
Sap que la perfecció no existeix, em deia.
Esperava i esperava ...
No vull!! . Em ve de TU; Un avís cruel, cor indiferent i mut.
Em nomenes decepció?.
M'humilies fins al limit mes fosc de la tristesa.
Em cau el teu amor pel front avall
em bec de la por, la salabror de llàgrima i suor.
Encar t'estimo? Et perdo... Dec ser fill de la nit. Si.. "La nuit je mens"... JO.
Miquel Àngel Tena-Rúbies . 17 /maig /2012
