dijous, 10 de maig del 2012

Alegria!!

M'he escapolit de l'escomesa!!!
El meu art xamànic del que ara en tinc una part escapçada, per haver fet sense fer i dit sense dir i haver mostrat lo meu orgull ... encara aixínes,  tot solet amb unes herbes que  se, m'he tapat un riu de sang d'allà a la voreta del cor que em menava a l'Hospital de pet. Odio si es que en sé, que no ho sé, els Hospitals. Només d'entra-hi agafo febre, em poso a 48 i mig en passar de la porta, em torna una Hospitalitis crònica que me venen malalties que surten de les habitacions a saludar-me. Me torno literalment foll quan entro a l'Hospital. L'únic Hospital que no em posa malalt es la Guttmann ( o com s'escrigui que mai m'en recordo). Suposo que es perquè en lloc d'un Hospital sembla un Aeroport, tope modern i allí els habitants son tots com jo. Gent partida per la meitat i que han de tornar a aprendre a viure, prèvia acceptació d'un altre estatus. L'estatus de Minvat.Que bèstia!! es veritat!
M'he escapolit de l'escomesa!!! el metge que ja havia decidit portar-me a galeres, però me l'he driblat com fa lo Messi i Goooooool!! a la medicina moderna, no ho entenia com s'ha parat ( si.. si i ja cicatritza ! ha dit sorpres , incredul... el molt cretí . No sap que el metge soc jo Je,, je!!! a mi ja no me la foten més aquestos fanàtics dels laboratoris. He guanyat elis elis!! Em sento com un crio petit que acaba de guanyar jugant al mocador...una bossa de boles...
Ara em toca descans absolut uns dies. No sé com estaré per n'ar a Navarcles, mecatxis !!! mira que en tinc ganes he??? a vorer si faig molta bondat ?.
Us escric des de el meu flamant i baratet "tablet Pc" que em vaig comprar al Mèdia Marck en un atac de compritis, compulsiva i perquè soc tonto. Em va de conya per a escriure des de el llit. Avui vindrà lo meu fill gran a vorem, a nit va trucar. Es un gran tipo lo meu fill gran . Ara s'ha tornat a posar a estudiar als 25 i desprès d'estar cinc anys a primera linea d'urgencies de psiquiatria a la vall d'hebron, lo podrit del Boi Ruiz, lo va despedir a ell i a uns quants milers i el nano es va fer antisistema passiu. I no n'hi ha per menys. al meu temps hauriem cremat el ministeri... Però ja torna a treballar i a estudiar. Estic tan orgullós del meu fill que no me'n puc estar de dir-ho. Tot i que se que no es elegant parlar del talent dels fills. Penso que alguna cosa harem fet be ...
Perquè jo d'això de fer de pare, no en tinc ni  puta idea.

Avui estic content .



Versió grabada en el disc: "Las Últimas Composiciones" grabat l'any 1966.