dilluns, 9 d’abril del 2012

EM SÉ UN GUERRER, VAIG SER UN BÖN .DE LA TRISTESA EN FAIG PA, I DE LA FEBLESA ALES PER VOLAR...

Hi ha nits que al llit m’adorm una mà d’ungles
arrapada al pit
i una boira de malson m’acull com un hospici cruel.
I en eixir,
només de posar els peus a terra,
ni tot l’amor que et tinc em salva
que es perllongui als meus replecs
el lladre de l’alegria, el doll de la tristesa,
prou de temps com per creuar-me la vida,
un altre cop, d’una ganivetada.
Te’n parlava com d’una terra llunyana
on havia viscut una malura innombrable,
o d’una guerra antiga
que m’havia fet més viu, més fort, més savi...
Ho volia així, però sospitava que hauria de tornar-hi,
com un soldat que enfila un camp de mines,
tan incert i extens com l’horitzó de la vida.
Fa dies que el silenci em necessita i l’alè em pesa,
com un hoste que ve lent,
com un canvi d’estació
m’avisa amb signes de tardor i em pren la saba..
M’hi revolto furiós i em deixa exhaust.
I si em dono ja ni fa estalvi de la culpa
per no assolir ni l’esma de vestir-me.
Ve poderós com una religió, profund com un presagi...
contemplo, inert, l’incendi dels meus sembrats...
del blat madur i de la nostra casa nova.
Ja en veig les restes,
desolat,
només amb un bri d’herba al puny,
tens i tenaç cap al Deu, alçat
mes a prop de l’improperi
que del prec.
I torno com sempre tornaré,
encara que em costi la sang de tots els dies,
com qui arriba a un port estrany
sense diners ni equipatge,
amb un paper arrugat a la butxaca
on duu escrit, borrós,
el teu telèfon.

Miquel Àngel Tena-Rúbies .TORNAR DE TU. Lo Petit Plató. Suports virtuals AC -Mollet del vallès 2004