diumenge, 8 d’abril del 2012

NO SE , TU COM HO SENTS...

No sé tu com ho sents .A  mi la pena
me fa volar pels ulls estels de fosca
i m'ha deixat la sang amb gest d'eclipsi,
com si m'entràs la son d'un deu cansat.
No se tu com ho sents. Ja no me queda
ni un múscul per tensar amb una rialla,
ni un arrecés de sang per jugar a barques,
ni un os que enacara cregui en horitzons.
Un plor encés, com una gran mordala
m'estima peixos pel caló del coll,
i, ellà del crit, el mon ja ni és llegenda.
Estic alegre perqué estic tristíssim
patin religions teves que els àngels
no podrien gaudir. Tu, Nai, apaga't:
combregaré calfreds, dejunant albes.
Un centímetre és prou de pell plorosa
per deixar-me enrrampat tota la vida.

Poemes a Nai-  Miquel Àngel Riera Daedalus, 1965 Palma.