Ja resulta que de fa un temps ençà,
més aviat ens fa mandra d'anar a veure coses
o a menjar a fora ... perquè potser ja ho em vist tot.
I ens sembla que ni ens fa falta que ens facin companyia.
Potser que ens fet grans? i el nostre temps vol poc soroll...
Ocorreix un fet que tampoc es rés de l'atre mon.
Un dia quedes per conèixer una altra gent que només has vist
per la cara bona de la foto. Que és la que tots posem
al nostre currículum de seduccions amb el que juguem a
tocar i parar a la plaça del poble, que ara resulta que es lo mon sencer.
I com més t'hi atanses, més et creix una mà ampla, i l'altra mà també,
com si es fessin ja el resum de que hauran de donar abraçades a granel.
I aquell brunzir d'abelles que et pessigolleja el cor... que ja conèixes.
I que sempre tens al pit quan vas a can'algú a fer encanteris...
I et dius que avui les arts de la seducció que es fan servir al teu ofici...
Avui, perquè es avui, no valen, ni toquen, ni tocaran.
I t'obligues a romandre quiet de llengua i de gest
per tal de no passar la ratlla del mocador de colors que tots duim al coll
per tal de seduir-mos a cor ple , perquè ens agrada compartir-mos
i remenar-mos i fregar-mos com als gats.
I saber-mos l'entrellat de més enllà de la careta.
L'aulor de la cara, la lluïssor dels ulls, la rialla clara,
la vergonya de saber-mos exposats a l'escrutini d'altri,
per mor de la nostra pròpia necessitar de fer-mos saber.
I aquest neguit alegre de cosa nova i de principi...
Com si s'inaugurés una casa o una plaça amb bancs
i ombra i una font , com han de ser les places ...fins i tot les virtuals.
I en arribar a lloc ja voldries saber-te els noms-Tots- de memòria
per poder tractar de TU a -Tots- amb lo seu nom.
Fins i tot les criatures, que estan atents a l'alegria i cal que hi siguin,
perquè al·lego se'n recorden d'aquell dia que va fer
una llum més forta que els altres dies, que sempre son iguals...
I ens porteu a casa per ensenya-mos la pedra de la que esteu fets
i la vida de diari amb la que aprofiteu el temps que teniu per estimar.
I en veure que els petits ja son amics donem per començada
la missa major i passem per alt les oracions preliminars.
De cop ja no ens cal vigilanr-mos tant per si de cas, com fan
tots els animals , també, nosaltres... Peruqé ho som -I ja en fem consagració.
Ja som un grup amb intenció d'anar plegats la resta de la cerimònia.
Es llavors quan comença l'intercanvi sense revolegis
i ens preguntem les dèries i ens coneixem les xacres
i ens trèiem els polls i ens toquem sense por, ja sense por de cap mena.
Perquè em fet tribu, i em començat a estimar-mos les diferències
i a admirar-mos de la nostra pròpia singularitat.
I tot passa tan depressa que no tenim prou temps
per aprendrens de memòria, com voldriem, els trets distintius
de cadascú, que ens fan persones amb nom, i cognom i epitafi.
I mengem el pa junts perquè es Diumenge.
I els Diumenges es va a Missa...
