Allunya-vos de mi se veis que la tristesa
se m'ha instal·lat al cor , al budellam o al penis
i el meu paisatge està sotmés al seu domini,
obeidor tot jo al seu codi de signes
convertits en l'arrel d'on creix la meva estètica.
Si no ho feis a l'instant, us en puc fer contagi
pequé me sent molt viu quan la tristesa em mata
i un no se què m'empeny a aportar-hi prosèlits.
Separau-vos de mi si veis que ella m'amara
però no us n'aneu lluny: acabaré ofegant-la,
buidant-li els ulls, occint-la, abraonant-la amb ràbia
provant de fer-li dir per quin perquè m'estima.
A vegades no sé si em dol o si m'agrada.
