ADVERTIMENT ALS GRAMÀTICS

L'Autor d'aquest blog té seriosos problemes d'acalcúlia , memòria immediata , diferida i del treball . Ço que proboca també una amnèsia ortogràfica que fa que escrigui com li surt de la punta de la fava.

dissabte 14 de gener de 2012

Per la noia que menjava margalides...

3 comentaris:

ha dit...

Uauuuu Miquelangelet...això sí que no m'ho esperava, quin regal!!, no em pots veure però el somriure em dona una volta al cap ;)

No sé si amb cent grams d'esperança en tindré prou o l'hauré de barrejar amb paracetamol, però sí sé que la teva cançó me l'haig d'injectar en vena (no t'importa, oi? ;)

M'ha encantat aquesta abraçada, perquè aixi l'he sentit, com una forta abraçada..

Un petonás i moltes gracies!!

novesflors ha dit...

Una cançó que dóna força. L'haurem d'escoltar sempre que estiguem decaiguts.

Miquel Àngel ha dit...

Res , com t'he vist una miqueta pocha i empenedida amb uns tocs de "Flagelum Catolicum", i un a referència indirecta al autolisis m'he dit ... aquesta necessita Miquelangelejar una Miqueleta...a la rambla catalunya damunt de Diputació , hi ha una bomboneria que es Molt Miquelangeladora cura totes les depressions transitories en només cinc tastets de chocolata banyada amb rodanxetes de taronja confitada.... i altrea marranades d'aquestes...