dilluns, 7 de novembre del 2011

L'AMIC DE LONDRES


El dia 24 de maig de 1969 cantava aquesta canço al teatre (fantàstic teatre per cert!) del ·"Colegio Salessiano Santo Angel" del Paseo San Juan Bosco nº 74 , Sarrià,  Barcelona Una miqueta mes amunt del que fou el camp de futbol de l'Español, era la meva tercera cançó, i era d'una ingenuïtat pasmosa que ara em fa "enrojoli..." Era un concurs que s'anomenava "La cancion Blanca" -Inefable!!!, vaig guanyar el concurs amb una cançó que parlava d'un drogadicte... En aquells temps ningú parlava de drogues, les drogues no eren un problema encara. Però jo el veia venir, sempre he vist venir les coses. La matança es veia venir : El Magical Mistery Tour, els Stones, El Sumarino Amarillo...altrament dit Clometiazol.http://es.wikipedia.org/wiki/Clometiazol Els Bee Gees ,i el Desatre miner i el Massachussets que era un tripi del 40,



Els Troggs , els Kinks... l'illa de Whigt, el festival de Woodstoc, Jimmy Endrix, Cream, Janis Joplin, Joe Coker...Aquest fou el programa que vaig seguir amb un interés quasi premonitori... sabia que alló era històric i que obria les portes a unaltra manera de veure el mon, i també a un altra manera de combatre les idees que podrien cambiar el mon, les Drogues. Jo em vaig convertir en un antisistema ja llavors, llegia Keruak , llegia Hesse i Thomas Man, i Borrougs,em vaig amorrar a la mamella de la poesia beatnic anglesa i alemanya, vaig navegar desde Steiner a Huxley,  passant per Krisnamurty i el Chippanzé de Madam Blawatsky, (per que no m'ho vaig pas creure tot). En Barceló em va presentar al "Gordoyew" el gran timador de la consciència occidental i Jung em va aclarir les coses i em va salvar la vida. No pas els seus acólits que son una puta secta de peseteros. Vaig vomitar Proust una llarga temporada i només em va fer trontollar l'arrivada del Punk, i del "No Future", els poetes del Punk ; La Patti Smhit, amb Horses, vaig escriure per Arista-Capitol, la ressenya de premsa de HORSES de  la Patti Smhit que llavors es pixava als escenaris i la van trobar massa agosarada... volien "contemporitzar"; Perqué a espanya, deien, aquelles coses s'havien de suavitzar i fer passar per rock en Angles i res més , !!!La mateixa companyia de discos -Columbia -Arista-de la Patti Smhit,  la més gran poetesa del Punk Rock actual , passat i futur, era tapada, difuminada per la seva pròpia companyia de discos!!! Jo vaig plegar amb buit mesos de treballar per aquells fills de la gran puta. Perqué jo no en se de contemporitzar!! ni porto la clenxa a sota el nas tota polsosa de "guix"...


.


Vaig llegir "La energia de los esclavos" de Cohen i ja en vaig tenir prou. Jo també vaig veure el "No Future", o millor dit vaig veure el que ara està passant i ha estat passant, ja fa 43 anys quan en tenia 15 i em vaig negar resoludament a participar-hi. Jo no tinc una relació malaltissa amb la música, ni amb el treball. Tinc una relació d'odi i lluita amb un mon corrupte, i, una societat profundament malalta ... per que sé que adaptar-se, i establir complicitats amb el principi del mal que domina aquest mon, és un acte de traició espiritual a un mateix i a la possibilitat de cambiar encara que sigui un milímetre la direcció cap al desastre.. I també sé que no es pot servir a la pela posant cara de tenir valors ètics, perquè la merda acaba sobreeixint per les orelles i tots els orificis del careto.  I res d'aquest mon em farà canviar de pensament. Encar que em costi la sang de tots els dies, encar que em tanquin al " Gulag". Cent vegades, els Latigueros genèrics de tot qui planta cara al sistema pútrid i criminal que ens regeix. Es una qüestió d' Ètica. Només es una qüestió Ètica. Així de simple. - Ximple!!!.- 
Jo soc aquell que escup a la cara del Botxí mentres l'escanya...        
"Invoco Joglaria, la rel més fonda de  l'Olivera!!!"

EL PROGRAMA DE WOODSTOC

Divendres 15 de agost

El concert començà oficialment a les 5:08 de la vesprada, comença amb un recital folk de Richie Havens.
  • Richie Havens (Va obrir el festival - va tocar 7 cançons)
    1. High Flyin' Bird
    2. I Can't Make It Anymore
    3. With A Little Help
    4. Strawberry Fields Forever
    5. Hey Jude
    6. I Had A Woman
    7. Handsome Johnny
    8. Freedom
  • Swami Satchidananda
  • Country Joe McDonald. Va tocar amb la seua banda els The Fish
    1. I Find Myself Missing You
    2. Rockin' All Around The World
    3. Flyin' High All Over the World
    4. Seen A Rocket
    5. The "Fish" Cheer/I-Feel-Like-I'm-Fixin'-To-Die Rag
  • John Sebastian
    1. How Have You Been
    2. Raimbows All Over Your Blues
    3. I Had A Dream
    4. Darlin' Bé Home Soon
    5. Younger Generation
  • Sweetwater
    1. What's Wrong
    2. Motherless Child
    3. Look Out
    4. For Pete's Sake
    5. Day Song
    6. Crystal Spider
    7. Two Worlds
    8. Why Oh Why
  • Incredible String Band
    1. Invocation
    2. The Letter
    3. This Moment
    4. When You Find Out Who You Are
  • Bert Sommer
    1. Jennifer
    2. The Road To Travel
    3. I Wondered Where You Bé
    4. She's Gone
    5. Things Are Going my Way
    6. And When It's Over
    7. Jeanette
    8. America
    9. A Note That Read
    10. Smile
  • Tim Hardin, an hour long set
    1. If I Were A Carpenter
    2. Misty Roses
  • Ravi Shankar, tocà 5 cançons mentre plovia
    1. Raga Puriya-Dhanashri/Gat In Sawarital
    2. Tabla Solo In Jhaptal
    3. Raga Manj Kmahaj
    4. Iap Jor
    5. Dhun In Kaharwa Tal
  • Melanie
    1. Beautiful People
    2. Birthday of The Sun
  • Arlo Guthrie
    1. Coming Into Los Angeles
    2. Walking Down the Line
    3. Amazing Grace
  • Joan Baez
    1. Oh Happy Day
    2. The Last Thing On My Mind
    3. I Shall Bé Released
    4. Joe Hill
    5. Sweet Sir Galahad
    6. Hickory Wind
    7. Drug Store Truck Driving Man
    8. I Live One Day At A Time
    9. Sweet Sunny South
    10. Warm and Tender Love
    11. Swing Low Sweet Chariot
    12. We Shall Overcome

Dissabte 16 de agost

El concert es reanudà a les 12:15 pm

Diumenge 17 de agost, a dilluns 18

Joe Cocker va ser el primer concert del dia després de la nit maratoniana i va iniciar del programa del dia a les dues de la vesprada.
  • Joe Cocker
    1. Delta Lady
    2. Some Things Goin' On
    3. Let's Go Get Stoned
    4. I Shall Bé Released
    5. With A Little Help From My Friends
  • Després de Joe Cocker el festival es va suspendre durant unes hores per una forta tempestat.
  • Country Joe and the Fish Amb ells es va tornar a reprendre el concert a les 6 de la vesprada.
    1. Rock and Soul Music
    2. Thing Called Love
    3. Love Machine
    4. The "Fish" Cheer/I-Feel-Like-I'm-Fixin'-To-Die Rag
  • Ten Years After
    1. Good Morning Little Schoolgirl
    2. I Can't Keep From Crying Sometimes
    3. I May Bé Wrong, But I Won't Bé Wrong Always
    4. Hear Me Calling
    5. I'm Going Home
  • The Band
    1. Chest Fever
    2. Tears of Rage
    3. We Can Talk
    4. Don't You Tell Henry
    5. Don't Do It
    6. Ain't No More Cane
    7. Long Black Veil
    8. This Wheels On Fire
    9. I Shall Bé Released
    10. The Weight
    11. Loving You Is Sweeter Than Ever
  • Blood, Sweat & Tears a mitja nit amb un recital de 5 cançons.
    1. More and More
    2. I Love You Baby More Than You Ever Know
    3. Spinning Wheel
    4. I Stand Accused
    5. Something Coming On
  • Johnny Winter
    1. Mama, Talk to Your Daughter
    2. To Tell the Truth
    3. Johnny B. Goode
    4. Six Feet In the Ground
    5. Leland Mississippi Blues/Rock Me Baby
    6. Mean Mistreater
    7. I Can't Stand It (With Edgar Winter)
    8. Tobacco Road (With Edgar Winter)
    9. Mean Town Blues
  • Crosby, Stills, Nash & Young van començar a les tres del matí, el seu recital està separat en dos parts, una part acústica i una altra d'elèctrica
    • Part Acústica
    • Parte Acustica
    1. Suite: Judy Blue Eyes
    2. Blackbird
    3. Helplessly Hoping
    4. Guinnevere
    5. Marrakesh Express
    6. 4 + 20
    7. Mr. Soul
    8. Wonderin'
    9. You Don't Have To Cry
    • Part Elèctrica
    1. Pre-Road Downs
    2. Long Time Gone
    3. Bluebird
    4. Sea of Madness
    5. Wooden Ships
    6. Find the Cost of Freedom
    7. 49 Bye-Byes
  • Paul Butterfield Blues Band
    1. Everything's Gonna Bé Alright
    2. Driftin'
    3. Born Under A Bad Sign
    4. Morning Sunrise
    5. Love March
  • Sha-Na-Na
    1. Na Na Theme
    2. Jakety Jak
    3. Teen Angel
    4. Jailhouse Rock
    5. Wipe Out
    6. Who Wrote the Book of Love
    7. Duke of Earl
    8. At the Hop
    9. Na Na Theme
  • Jimi Hendrix Va insistir a ser ell qui toquès en últim lloc. Es va programar la seua part per a la mitjanit, però per retards en el festival no va tocar fins a les 9 del matí del dilluns. Es diu que van arribar a veure'l 500.000 persones, encara que va començar amb un públic de 80.000. El recital va durar dues hores, sent el concert més llarg de la seua història. Va tocar 18 cançons, concloent amb Hey Joe:
    1. Message to Love
    2. Hear My Train A Comin'
    3. Spanish Castle Magic
    4. Red House
    5. Mastermind
    6. Lover Man
    7. Foxy Lady
    8. Jam Back At The House
    9. Izabella
    10. Gypsy Woman
    11. Fire
    12. Voodoo Child (Slight Return)/Stepping Stone
    13. Star Spangled Banner
    14. Purple Haze
    15. Woodstock Improvisation
    16. Villanova Junction
    17. Hey Jo
    18.                                                                                         VIKIPENDIA
EL FESTIVAL DE LA ILLA DE   Wight.

La historia de un festival olvidado, la Isla de Wight

Hace más de cuarenta años se celebró la primera edición de festival europeo que daría la réplica a Woodstock del verano del amor

En el Olimpo de los grandes momentos musicales destacan marcos y paisajes rodeados de un aura especial, escenarios míticos. Woodstock, Monterey, Montreux, Glastonbury o Roskilde. Entre los grandes pocas veces se nombra a uno de los más emblemáticos, la Isla de Wight (Inglaterra). Se acaba de editar por primera vez la actuación de Leonard Cohen en la isla. Un directo a las dos de la madrugada seguido por más de medio millón de personas.



El festival original se celebró de 1968 al verano de 1970 en la isla que da nombre al evento, venía a ser el Woodstock europeo y alcanzó un mayor aforo. Sería un festival de vanguardia musical en una Europa en la que los jóvenes empezaban a alzar la voz. El Papa Pablo VI publicaba ese año una encíclica en contra del uso de los preservativos, Francia vivía su mayo universitario, en Inglaterra los Beatles publicaban su White Album y se precipita el final de la década que intentó cambiar el mundo.
Entre el asesinato de Martin Luther King, la matanza de My Lai en Vietnam y la primavera de Praga, se colaba un evento festivo que proclamaba la paz en Europa. Un festival diferente. Acababa agosto y diez mil personas reunían para ver las actuaciones de Jefferson Airplane, Arthur Brown, The Move, Tyrannosaurus Rex o Plastic Penny.
Un año después, y dos semanas más tarde que el festival de Woodstock, arrancaba la segunda edición con 300.000 asistentes. El incremento del aforo se debió al regreso de Bob Dylan a Inglaterra después de unos años retirado por un accidente de moto. El cantante, acompañado de The Band, fue el gran reclamo del cartel de una edición que completaban The Who, Joe Cocker, que venían de actuar en Woodstock, The Nice o Tom Paxton.
Pero todo lo bueno se acaba, y todo lo que se acaba termina por algo. En la edición de 1970 el aforo se desbordó, se colaron miles de personas y el recinto reboso. Las autoridades no podían garantizar la seguridad ni el abastecimiento. Entre 600.000 oficiales y unos 800.000 calculados, asistieron al festival. Hubo saqueos, trifulcas, asaltos al comercio en una isla cuya población, por aquellos años, apenas superaba el centenar de miles. Tras esta edición no se volvería a celebrar un festival en la isla en más de treinta años.
La culpa fue de Jimmy Hendrix, el primero en confirmar su asistencia apenas tres semanas antes de susu asistencia apenas tres semanas antes de su muerte, pero Hendrix no fue solo, convenció a unos cuantos amigos. Fueron cinco días de música. Las primeras jornadas contaron con gente como Judas Jump, Kathy Smith, Rosalie Sorrels, o Kris Kristofferson. Supertramp, con su disco debut, Gilberto Gil o Chicago fueron abriendo el festival hasta la llegada del fin de semana.
El sábado estaba completo, Miles Davis, Joni Mitchell, The Doors, The Who o Ten Years After, ponían su sonido en la isla. El domingo era el día esperado, casi veinte horas de conciertos con las actuaciones de Donovan, Jethro Tull, Jimmy Hendrix, Joan Baez, y el mencionado cierre nocturno de Leonard Cohen.
En el siglo XXI la música volvió a la isla, grandes grupos devolvían el rock a Wight. Rolling Stones, Neil Young, U2, Coldplay, The Kooks o The Police. En 2006 se le otorgaba el premio a Mejor Festival Británico. Buena organización, grandes bandas, patrocinio de marcas y beneficios considerables, la Isla de Wight era un éxito, pero ya no era lo mismo.

Jo era molt jovenet, però vaig viure tota aquella moguda amb un interès mil·limètric. De fet la gran revolució ideológica i musical d'aquells anys, va fer cambiar el mon i va posar en circulació una nova manera de matar, una nova manera de fer la guerra:. Les Drogues. Tanmateix els ideòlegs i els protagonistes principals n'eren ben concients. Y està molt clar que hi ha hagut complicitats escandaloses de molts personatges que s'han venut al sistema, els qui no ho han fet, s'han mantingut prudents i ambiguus, per a salvar la pell i als que no es van deixar comprar, sencillament els varen matar. Així de clar.

Allen Ginsberg



A l'esquerra, Allen Ginsberg amb el seu company íntim, el poeta Peter Orlovsky
Irwin Allen Ginsberg (3 de juny de 1926 - 5 d'abril de 1997) fou un poeta beat estatunidenc que va néixer a Paterson, Nova Jersey.
Enllaç entre el moviment beat dels anys 50 i els hippies dels anys 60, va compartir amistat amb, entre d'altres, Jack Kerouac, Neal Cassady, William S. Burroughs, Patti Smith, Gregory Corso, Herbert Huncke, Rod McKuen i Bob Dylan.
La poesia de Ginsberg estava molt influïda pel modernisme, el romanticisme, el beat i la cadència del jazz, a més per la seva pràctica del budisme Kagyu i el seu origen jueu. Es considerava hereder de William Blake i de Walt Whitman. La potència dels poemes de Ginsberg, els seus llargs versos i la seva exhuberància del Nou Món, reflexaven la continuïtat de la inspiració que reclamava. Altres influències també incloïen al poeta estatunidenc William Carlos Williams.
La principal obra de Ginsberg, "Howl", és molt coneguda per la seva frase d'obertura: "He vist les millors ments de la meva generació destruïdes per les drogues i l'alcohol". L'obra es va considerar escandalosa en el moment de la seva publicació per la cruesa del seu llenguatge, que sovint és explícit. Poc temps després de la seva publicació al 1956 per una petita editora de San Francisco, l'obra fou prohibida. La prohibició fou un cas cèlebre entre els defensors de la primera emmenda de la Constitució del Estats Units; fou anul·lada, després de què el jutge Clayton W. Horn declarés que el poema posseïa importància social redemptora. Les idees polítiques llibertàries i en general anti-sistema de Ginsberg van atreure l'atenció de l'FBI, institució policial que el va considerar com una greu amenaça per la seguretat.
És en part interessant ressaltar que la segona part de "Howl" va estar inspirada i escrita principalment durant una visió causada pel peyote. Ginsberg va intentar escriure nombrosos poemes sota la influència de diferents tipus de droga, incloent l'àcid lisèrgic o LSD. Aquesta pràctica era una manifestació específica del seu enfoc experimental de caràcter més general; per exemple, també va escriure poemes recitant-los, gravant-los en cintes i transcribint-ne els resultats.


Allen Ginsberg amb Bob Dylan el
 1975

En els seus escrits i en la seva vida, Ginsberg defensava la llibertat i l'autenticitat. Molts dels seus poemes són extremadament sincers i directes. Per exemple, a "Kaddish", descriu la bogeria de la seva mare en termes ben clars. A "Many Loves", descriu el seu primer contacte sexual amb Neal Cassady, que fou el seu amant i amic. Algun dels seus poemes posteriors es centren en la seva relació amb Peter Orlovsky, el seu amant de tota la vida a qui va dedicar "Kaddish and Other Poems".
El seu viatge espiritual aviat va començar amb visions espontànies i va continuar amb un viatge a l'Índia i una trobada casual en un carrer de Nova York amb Chögyam Trungpa, Rinpoche, un budista tibetà mestre de meditació de l'escola Vajrayana, que es va convertir en el seu amic i mestre durant tota la vida.
En la seva vida política, fou un iconoclasta, utilitzant el seu ingeni i el seu humor per a lluitar per la causa de la llibertat personal dels altres, sovint arriscant-se a sí mateix. Ginsberg va ajudar a finançar l'School of Disenbodied Poetics de Jack Kerouac a la Universitat de Naropa, a Boulder, Colorado, una escola formada per Chögyam Trungpa, Rinpoche. També fou co-fundador, al costat del poeta francès Jean Jacques Lebel, d'un dels festivals de poesia més importants del món, conegut com Poliphonix.
El Ministeri de Cultura francès el va nombrar Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres l'any 1993.

"El nostre objectiu era salvar el planeta i alterar la consciència humana. 
Aixo ens portarà molt de temps, si arriba a passar".

VICKIPENDIA
Miquel Àngel Tena-Rúbies at Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)