VALLBONA DE LES MONGES
Un silenci que talla les hores
Una cambra nua una cel·la clara
Un claustre soliu
Un marc per les estrelles
Una tarima de fusta
Que no s’hi adiu
Fondré la reixa aquesta nit
D’un esgarip
Les cançons han de cantar
Sense clivelles.
Cofoi o trist de seguir viu
Vinc tant cansat del crit
De la suor i de la gent
Que m’esbalço en buit
Amaram d’ambar com tu saps
Làs vinc amiga cap a tu
Porta’m balla’m
Apodera’t de mi, calla’m
Entendreix-me
Destapa’t el pit
Novícia de l'amor que em cura
Miquel Àngel Tena-Rúbies “Coses de cantar” 1975 Inèdit
