I tu, Àliga llunyana;
Fes ombriu a la buidor,
baixa a l'obaga,
al tremolí del fred.
L'intensitat de viure com si No,
d'estimar com si, Si.
Busca'm cada nit, apropa't.
Deixa't veure. Toca'm.
Però no m'escolis l'ànima.
Ja no em cal cap més mestratge
que estimar-te.
Miquel Àngel Tena-Rúbies "Gest amagat" 1968 inèdit