diumenge, 25 de setembre del 2011

RESCAT d'un poema del 69

Canto a Tolosa.
Conto contactes, actes,
mans i encaixades de mans.
Repetim, repeticions, repertori repetitiu.
portes de reservats.
PRIVEEEEE, avui de priva res de res...

HO BOY!
Zoraida!!! -treu-me d'ací!!.Ara vull ser a Tortosa!.
YOU CAME A LONG WAY, BABY.

Desempolsegar antics tractats de biofísica
al límit del cervell...
Se m'ha adormit un braç, ara tot el cos...
No se com puc estar cantant amb el cos tot adormit...
i només fem probes de so.

ACLARIMENT:
Aquest podria ésser un poema nou
però és un doloret de partera primerenca.
HO BOY!!
la ment buida...
deu,vint mil sindicalistes?
Collita del trenta-sis?.
Preludi.
Assaig...Que si que ja!!!
Sortim . La manta al cap!!!!
Canto....Marius Tòrres, "la Nit es un Palau a la teva mesura..."
a la segona estrofa ja no tremolo,
canto Viladot, "besa'm els pesos dels ous..." m'ho passo be..
canto a l'Espunyes,"Només rebre i sempre només rebre!!!."
Em canto a mi...Dorm, Dorm..
En canto una d'en Bashung."Volontaire"
Jo sol amb la guitarra. Mira si em cago de por !!!
Fer el "Volontaire" a França, sense els Noir Dèsir al radere: es una temeritat.
Estant contents !! els agrada!!. I jo també, m'agrada en Bashung!!
Es tot un detall, per la meva part...
Això va a més, em diu nosequí, ja hem fet deu CKILCS !!!
s'acaba, en volen més, i encara més. Canto Jordi Pàmias.
Anem a Plegar caragols, pugem al Turo de la vila, collim Cireres.
I fem la DANSA FINAL!!!
A la guitarra... Gemma Plandolit!!...
Al piano...NIPÎ!
al Contrabaix ...Jordi Sarraute!!!
a avioloncello Joaquim... Alabau??!!...
setze minuts de  picamans.
Qui es pensen que soc aquesta gent?
Si a mi no em foten ni cas a Barcelona!
Hem de tornar a sortir: va! vinga, va! unaltra i fora!!!
"Ai amic meu dels anys amb l'armonia..."
Aquesta els matarà de son;
Final Total...
S'han posat drets!, de cop s'han posat drets tots a l'hora!!!
Collón quina descarga d'endorfines!!!
Ostia,! quina borratxera!!! lo Sarraute riu com un beneït!!
fem reverències, mamons, que som a França!!
Això no pot ser bo per la cocotera...
El camerí es una ratonera. M'estic pixant per moments.
-A vingut la Madam del Llach,,, i m'ha petonejat
Segur que era ella. No pot ser d'altra.
Neteja'm el carmí de les galtes Gemma, com es treu aquest pringue?
-No hi han més discos ...sis capses de discos,
venen a que firmis els discos.
N'hi ha un que et vol dir no se que, diu que es de Lleida
- la Mare de Deu!!
Preguntal's si volen que tornem l'any que ve!!
Per la cosmopista, un autonauta va preguntar: tenim algun altre bolo, aviat?
-A Catalunya, NO.
Busca't un mànager Francés, va dir en Sarraute.

Miquel Àngel Tena-Rúbies.  Data incerta, inèdit i escrit a mà en un paperot. 
No està massa clar qui éren els músics i no m'en enrrecordo de tots, només d'alguns, però es igual en aquells temps n'ava amb aquestos...