dimarts, 13 de setembre del 2011

MONES DE SEDA?

Si escoltes a John Cage, no hi trobaràs gaires adornaments a la seva musica , tampoc amb Setie , o amb Montpou... així tants altres compositors meravellosos que fan un estalvi de additaments que pot arribar fins al punt que les seves obres ratllin l'anorèxia ornamental . Quan feia de "Ministre" de programació musical de l'Ateneu Barcelonès, vaig fer venir no pocs compositors contemporanis que feien ballar els seus esquelets musicals damunt del piano de cua, amb una pasmosa indiferència .Vaig arribar a la conclusió de que la major part de la musica actual classico-Contemporània era una música extraviada,  esquerpa, inanimada, emocionalment psicòtica, aburrida fins a la homilia i refugi de musics que se les donen "d'alguna cosa que no son" osia: genis incompresos... Podria fotre canya fins a provocar la iracúndia de massa gent, a qui m'aprecio molt, així que pararé. Però el cas que ens ocupa ara es ; Posar "adornes" o no posar-n'hi. Si per exemple volem convertir una peça per a piano sol, en un conjunt de corda amb 10 violins 5 violes 4 cel·los i dos contrabaixos, estem fent una orquestació que és una composició musical nova o es operació d' estètica  de la peça origiràl?. Sempre donem més valor a l'acte creatiu; Per tant la peça original a piano sol es qui hauria de manar en l'escala del valor artístic, la translació del tema a un conjunt de corda seria més una qüestió tècnica més producte del caprici o de l'Ego del qui fa les particel·les...
Si en el meu cas faig un esquelet melòdic sobre un poema X .Em pregunto : Es del tot necessari afegir-li uns "Arranjaments" de cinc, deu o 15 instruments per a vestir de Rococó una peça que va néixer nua, nueta ?... El cant Gregorià no en te cap d'ornament i no per això deixa de ser bellíssim, magnificament solemne i de vegades emocionalment potentissim. La resposta podria ser una mica Budista .:"El Camí del mig", però llavors els treballs per a piano de'n Setie, o Montpou, quedarien als llims... No hi ha resposta.  Només com va dir Rach Miel "tinguis pressent que els additaments o l'ausècia additaments només haurien de potenciar la bellesa i la energia de la teva música, mai al contrari. "  Així que sense resposta però amb un únic objectiu "cercar la bellesa" .Quan una mona es de seda, ja no la cal vestir, es prou "mona" per ella mateixa... El meu pròxim disc(- que dic Ara!!! el meu pròxim projecte- ) es dirà "MONES DE SEDA" perqué de discos no crec que en faci mai cap més .....


Benaventurat aquell que un jorn lliurà la vida
al compromís vitenc de cercar la bellesa
fent palanca pel món, resseguint-li el misteri,
amb formes, sons, paraules, línies, gestos,
i, un jorn, ja sense ungles, de tant gratar fondo,
s’acara amb desesper a la collita d’ombres,
únic guany obtengut. Però és enterc i prova
de seguir provant més fins que, ja al límit,
es palpa el cos, es troba vell i pensa,
quan mira els resultats i no la hi torba: “Almanco
fóra bell no haver nat.” Però existeix, i calla.
També ho fóra morir, però no gosa.
I, cop en sec, ja al cim del desencant, s’adona
que la bellesa és allí, just de cercar-la.

Miquel Àngel Riera Nadal, sa Nostra , Manacor 1980 Llibre de benaventurances