Benaventurat aquell
que sempre esnsopega amb la mateixa pedra
i bescanvia amb altri un pam de cara
decorada de nafres i saber com ningú
que la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que a força ell d'existir
seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia
a cada vegada incorporant noves savieses
entorn de la tècnica de la travalada.
No desvia el cami, ans prossegueix i pensa.
"He caigut per que hi era. Encara hi som..
Just cau aquell que està dotat per fer-ho"
Miquel Àngel Riera . Llibre de Benaventurances. Sa Nostra, Manacor 1980
