"...La casa era molt dolça. Com un codony madur"
Màrius Torres (La Torre)
A la teulada
hi descansen els núvols
de la tempesta,
l'arbre vell que s'hi vincla,
del llamp sap la fiblada..
Claror de llostre
entra per tres finestres.
Un sol de sesta
sembla que s'esmicola
per un vitrall de fulles.
Caminet d'aigua
amb un port i drassanes.
Jonquet de vímets
carregat de pirates,
cap al riu les batalles!.
Damunt de l'era
a l'hombra de la palla.
La migdiada.
un butzinar d'abelles,
un secador de figues.
El temps passava
el forrelat dels dies.
Quan les acàcies
ombrejaven la porta.
I al silló, l'aigua fresca.
Jo m'ho mirava
embadalit de somnis;
Sota la parra
abeuraven les mules,
al braçal que cantava.
Em despertava
el piular sota els ràfecs.
A la teulada
cent pardals encalçaven,
mosquits nats a l'albada.
Nit estrellada
cúpula de miracles;
Jo que m'estiro,
la galàxia ja em xucla,
com si fos una volva.
"...Cada hivern es podria , ben tancada i barrada..."
Màrius Torres (la Torre)
Miquel Àngel Tena-Rúbies
"La casa prop de la via" El Turó " Manacor 1993
No fa gaire que s'acaba de convertir definitivament en una Cançó , tot i que mai vaig pensar en posar-li música . Hi ha tot un tou de poemes d'aquest llibre i d'altres que lentament s'ha convertit en cançons i allò que mai vaig pensar que passaria, hara ja ha passat ,osia que ho hauré de editar, mal me pessi , algun dia.
