M'asserena pensar que has viscut voltat d'amor
i que l'ocellot babau dels dies no ha desgastat ni la fusta
ni el vernís amb que vareu construir
la vostra particular manera d'estar en el mon.
Cada casa és un mon, cada mon es un niu
i cada niu es el bressol de l'amor que protegeix
i te cura dels infants.
No és pas la consecució del projecte en la matèria
qui dignifica a un home. Ni tan sols el treball el dignifica prou.
Qui ho fa, és la seva ferma , resoluda voluntat
d'impregnar d'amor el seu entorn més pròxim.
La diferència entre voler salvar al mon i fer-ho
està en distingir que és el que pots o no pots fer.
Tu has fet tantes coses a l'avast de fer !!
Has dut a terme una lluita insòlita per la vida
i n'has gaudit. No d'aquella manera esmussa,
que manen les costums dels clergues i retallats ... n'has gaudit a Ple!!
Em vas ensenyar que hom pot viure plenament
de la més petita partícula de plaer que pot contenir
un plat a taula, un solitari, un silenci, o una conversa.
Com que jo crec que hi deu haver alguna manera de perviure
encar que no en tingui ni idea... et desitjo un apassionant viatge.
El farcellet d'amor que t'emportes ha de ser un bon visat
per passar totes les portes.
