Traïdors i pluja fina
EUGENI CASANOVA
Obligació a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de dir Espanya i no Estat espanyol. Liquidació de Catalunya Cultura. Desballestament de la COM. Intents de suprimir la publicitat a Catalunya Ràdio per jugular-hi la competitivitat. Tancament de programes compromesos amb la causa catalana. Minimització fins a l’escàndol dels problemes d’infraestructures als Telenotícies, mentre passen reportatges sobre indígenes a Guatemala (9 d’agost) perquè no saben com omplir.
Programa de llibres on la majoria de referències culturals són hispanes. Lliurament de les freqüències de TV3 al País Valencià a La Sexta amiga, perquè el PP liquidi a plaer les emissions. Veto a la compra de Regió 7 per part d’El Punt: el donen a Prensa Ibérica. Pressió a les majors de Hollywood contra el doblatge de pel·lícules.
Globus sonda del president de la Diputació de Barcelona per començar a esmicolar els consells comarcals. Manament als fabricants de mòbils que no hi posin el català, quan ofereixen polonès o portuguès. 97 % de castellà en la publicitat de l’Estat a Catalunya.
Diada de Sant Jordi amb la vicepresidenta del Govern espanyol de convidada d’honor, per anar normalitzant el vassallatge. A la nit, especial musical a TV3 en castellà, per anar normalitzant-hi la substitució lingüística. Es posa el contestatari Paco Ibáñez perquè la cosa sembli progre. Preparades píndoles similars per a l’Onze de Setembre.
Subvenció de 35.000 euros per a una revetlla hispana de Fedelatina, la mateixa quantitat que reben totes les colles castelleres de Barcelona juntes.
Una hora més de castellà a l’escola (la ministra hi torna).
Imposició de Montilla al capdavant de tot per garantir el control. Hereu de batlle quan les eleccions passades va anar el vuitè a la llista, i el seu segon, Martí, el quinzè. Així, el castell de Montjuïc durà la bandera espanyola amb beneplàcit local. Desembarcament previst de Chacón i Sevilla a les generals sense ni tan sols consultar les seccions autonòmiques del partit.
Refús a revisar la sentència-farsa contra Lluís Companys.
Un sol enginyer per a les set principals obres estatals a la demarcació de Tarragona, de manera que es impossible avançar. Multa immediata de 12.000 euros al president de la Cambra de Comerç per posar rètols indicant l’estació del TGV (dit AVE). Vot negatiu al senat per aprovar el TGV entre Tarragona i Castelló a fi de jugular el corredor mediterrani, mentre n’hi ha previstos 11.000 quilòmetres de vies a tot l’estat. Tres anys més de retard del TGV a Barcelona perquè Madrid pugui arredonir el seu procés de vampirització .
Sabotatges i joc brut dels serveis secrets espanyols contra tot acte de la Federació de Patinatge. Setge al futbol sala català a la llunyana Iakútia.
Desinversió sistemàtica en tot. Homogeneïtzació sistemàtica en tot, excepte en els peatges, on es manté a consciència la diferència identitària.
És cada dia i en tota circumstància. De derrota en derrota fins a l’aniquilació total. Això sí que és pluja fina, i diluvi, i tornado. L’altra, la seguim esperant.
Ens ho venen com a tàctica, però els fets i no paraules evidencien que “els nostres” donen ple suport a la pedregada espanyolista. No només callen i, per tant, en són còmplices. S’han abocat a una tasca àrdua de justificació, distracció i aplicació de tanta vaselina com calgui. Ens inoculen que el desplegament de l’Estatut és ràpid, que el text solucionarà els problemes d’infraestructures o que el català és la llengua 88 del món -per davant del búlgar i del suec!-, quan passa el moment més crític de la seua història.
El més pintoresc ha estat el president del Parlament assegurant que allò eficaç és no fer escarafalls i treballar en silenci. Quatre dies més tard una enquesta revelava que només el 20 % de la població de Catalunya sap qui és ell i a què dedica el temps de feina. I tant en silenci!
Què n’obtindran a canvi? Un ministeri? La promesa de la poltrona de la Generalitat? Que se’ls quadrin els pobres Mossos? Tornar a manar sobre els pobres Mossos? Tornar a dirigir els comptes d’un govern misèrrim? Cotxes oficials? Sous llustrosos? Tot plegat és ben pírric i ben trist. Més aviat del que es pensen s’adonaran que Madrid no paga traïdors. Algú ja ho va tastar quan es va vendre l’Estatut.
[12/08/2007]
Programa de llibres on la majoria de referències culturals són hispanes. Lliurament de les freqüències de TV3 al País Valencià a La Sexta amiga, perquè el PP liquidi a plaer les emissions. Veto a la compra de Regió 7 per part d’El Punt: el donen a Prensa Ibérica. Pressió a les majors de Hollywood contra el doblatge de pel·lícules.
Globus sonda del president de la Diputació de Barcelona per començar a esmicolar els consells comarcals. Manament als fabricants de mòbils que no hi posin el català, quan ofereixen polonès o portuguès. 97 % de castellà en la publicitat de l’Estat a Catalunya.
Diada de Sant Jordi amb la vicepresidenta del Govern espanyol de convidada d’honor, per anar normalitzant el vassallatge. A la nit, especial musical a TV3 en castellà, per anar normalitzant-hi la substitució lingüística. Es posa el contestatari Paco Ibáñez perquè la cosa sembli progre. Preparades píndoles similars per a l’Onze de Setembre.
Subvenció de 35.000 euros per a una revetlla hispana de Fedelatina, la mateixa quantitat que reben totes les colles castelleres de Barcelona juntes.
Una hora més de castellà a l’escola (la ministra hi torna).
Imposició de Montilla al capdavant de tot per garantir el control. Hereu de batlle quan les eleccions passades va anar el vuitè a la llista, i el seu segon, Martí, el quinzè. Així, el castell de Montjuïc durà la bandera espanyola amb beneplàcit local. Desembarcament previst de Chacón i Sevilla a les generals sense ni tan sols consultar les seccions autonòmiques del partit.
Refús a revisar la sentència-farsa contra Lluís Companys.
Un sol enginyer per a les set principals obres estatals a la demarcació de Tarragona, de manera que es impossible avançar. Multa immediata de 12.000 euros al president de la Cambra de Comerç per posar rètols indicant l’estació del TGV (dit AVE). Vot negatiu al senat per aprovar el TGV entre Tarragona i Castelló a fi de jugular el corredor mediterrani, mentre n’hi ha previstos 11.000 quilòmetres de vies a tot l’estat. Tres anys més de retard del TGV a Barcelona perquè Madrid pugui arredonir el seu procés de vampirització .
Sabotatges i joc brut dels serveis secrets espanyols contra tot acte de la Federació de Patinatge. Setge al futbol sala català a la llunyana Iakútia.
Desinversió sistemàtica en tot. Homogeneïtzació sistemàtica en tot, excepte en els peatges, on es manté a consciència la diferència identitària.
És cada dia i en tota circumstància. De derrota en derrota fins a l’aniquilació total. Això sí que és pluja fina, i diluvi, i tornado. L’altra, la seguim esperant.
Ens ho venen com a tàctica, però els fets i no paraules evidencien que “els nostres” donen ple suport a la pedregada espanyolista. No només callen i, per tant, en són còmplices. S’han abocat a una tasca àrdua de justificació, distracció i aplicació de tanta vaselina com calgui. Ens inoculen que el desplegament de l’Estatut és ràpid, que el text solucionarà els problemes d’infraestructures o que el català és la llengua 88 del món -per davant del búlgar i del suec!-, quan passa el moment més crític de la seua història.
El més pintoresc ha estat el president del Parlament assegurant que allò eficaç és no fer escarafalls i treballar en silenci. Quatre dies més tard una enquesta revelava que només el 20 % de la població de Catalunya sap qui és ell i a què dedica el temps de feina. I tant en silenci!
Què n’obtindran a canvi? Un ministeri? La promesa de la poltrona de la Generalitat? Que se’ls quadrin els pobres Mossos? Tornar a manar sobre els pobres Mossos? Tornar a dirigir els comptes d’un govern misèrrim? Cotxes oficials? Sous llustrosos? Tot plegat és ben pírric i ben trist. Més aviat del que es pensen s’adonaran que Madrid no paga traïdors. Algú ja ho va tastar quan es va vendre l’Estatut.
