http://www.gregbyrne.es
AVUI ANEM DE PINTURA
Ja fa uns anys que conec al Greg Byrne, ens trobem sovint per Vilassar, o per Arenys de Mar i xarrem de coses de la vida i de la mort , de vegades parlem de pintura, però ell es discret, subtil com una aquarel·la xinesa, hi ha molt de zen en la seva pintura, molta depuració i molta humilitat, la recerca d'allo que és l'anima de les coses és el camí que ha elegit , i no és un camí fàcil , és més aviat contradictori. ¿Qui pot buscar l'èxit prescindint de tota la parafernalia que comporta i exigeix? Només un artista que manté la dignitat de seguir buscant el nom de les coses sense cap més interès.
Per això en Greg sempre m'ha semblat un home en estat de búsqueda, en camí cap a la consecució de l'obra com a par vital , inseparable d'ell mateix. En parlem dentant entant, ell amb humilitat i jo fent veure que no m'interessa gaire... Avui però, no m'he n'he pogut estar , de parlar -vos d'ell amb aquest encara reprimit entusiasme.
Per això en Greg sempre m'ha semblat un home en estat de búsqueda, en camí cap a la consecució de l'obra com a par vital , inseparable d'ell mateix. En parlem dentant entant, ell amb humilitat i jo fent veure que no m'interessa gaire... Avui però, no m'he n'he pogut estar , de parlar -vos d'ell amb aquest encara reprimit entusiasme.
