COMIAT
(RIGOLETTO)
Soroll de gots que es renten.
L'haixix, ja consumit,
i el tabac que ha sobrat,
escampat per la taula.
La música, sonant
debades, poca-solta.
I tu, que em dius adéu.
I jo, que —derrotat—
ja no sé retenir-te.
—Cambrer, quant és?
—Què hi té?
—La fi d'un gran amor… i vuit cerveses.
Aquesta tarda he dormit “com si vetllés un malalt incurable” ...Venia de la Garrotxa esgotat, com un atleta que cau al mig d'una cursa que no guanyarà. He arribat a casa en estat crític i he mort al llit amb un son de selva humida. Tot just he despertat que na Roser, qui sempre hi es, quan dormo així, com avui, neguitòs d' haver traspassat el límit, m'ha vingut a dir que un “Senyor” em demanava al telèfon. He reconegut a l'instant, la veu greu i amical de l'escriptor, poeta , joglar i trobador...a part de moltes altres coses: en Josep Miquel Servià.- Semblava un torrent d'entusiasme i m'ha començat a resumir quasi deu anys de desconnexió. De vegades qui creus que ja ni et recorda, resulta que és qui més detalladament sap fer memòria de tu i els teus quefers, i veus que la teva lleu i limitada vida pot arribar a servir a un vell amic...encar que sigui per només fer-lo un chic feliç.
En Josep Miquel volia la partitura d'una cançó que fa un munt d'anys vaig inventar sobre un magnífic poema seu."Cançó del cavallet negre" (Jerarca de la llum, Josep Miquel Servià. Columna 1986-89). A les Cotxeres de Sans, la vaig cantar en un acte en pro i defensa de la Núria Cadenas. Que llavores estava encadenada per la democràcia, acusada de malvestats innombrables. - Lo Pujol i la seva policia política, escanyaven qualque intent que anés més enllà de la seva connivència amb la dreta. I amb Madrid. No cal dir rés més. Qui sap i té memòria calla i fa.
El poema es un esclat fabulós i la cançó fou un vol d'au nocturna ràpid, contundent, inqüestionable. Irrespirable en el sentit respiratori del cant : a mi però, repelòs com soc, no m'encaixava en la resta de repertori i la vaig cantar poc. Va quedar hivernant, com si sabés que algun dia tindria la certesa de que era el seu moment.
Ara deu ser el moment doncs. Es el moment de la “CANÇO DEL CAVALLET NEGRE” un poema èpic de volada molt alta amb música de pastor dels cims lluminosos del pirineu de Molló. Vinga doncs: A la guitarra Josep Mª Rúbies !
