Fa uns dies deia que estava fart de morts però d'ençà, encar segueixen morint els meus íntims amics. Començo a tenir por. O potser torno a tenir "La Sindrome Màrius Torres". Mallerenga, Tu saps de que parlo, així que no en parlaré més. Diuen que els escriptors que parlen de la mort, moren prest. No se si tornar a cantar mai més "el pis de la Badia". Collon!! tampoc n'hi ha per tant, aixó de "morir deu ésser bell com lliscar sense esforç..." en fem un drama quan de ben segur no ho és. Per que no s'ensenya a morir a les escoles?. Un home sense por a la mort es un home lliure i a les escoles no en fan d'homes lliures. Per això de vegades un home sembla que es mata. Ho fa en un últim intent d'escopir la cara del carceller. Es ell qui, llavors, el mata.
