Vosaltres m'excomulgueu?

Doncs jo em declaro, d'es d'ara mateix, Cismàtic de la vostra Esglesia corrupta. Esteu asseguts sobre tal muntanya de mentides i sang de segles, que no puc creure més en vosaltres, ni en rés del que surti de la vostra boca. El meu Deu és un Deu Bondadós. I aquesta nit, en aquest moment: fundo l'Esglèsia del Deu Bondadós. Vosaltres, colla de pederastres, que vareu omplir d'engoixa la meva infància, sou reus de crims contra la innocència de la humanitat i contra el meu Deu de bondat. Creador de la bellesa del mon, del gaudi i de l'alegria, ell em dona la llibertat d'enviar-vos a la seva presència a veure amb quins arguments podeu defensar la vostra hipocresia.

Que us quedi clar: aquesta nit ha començat un Cisma, per que ningú sino Deu te el poder d'apartar-me d'ell. Aquesta nit estic ben sol, aprofiteu doncs per cremar-me abans de l'alba, demà serem mil·lions. Jo soc la gota que cau en mig de la mar.

Reso per Vicent Ferrer, qui feia la bondat, també ell us va deixar de vanda.