M'estimo pensar que el temps s'em dilata

fins encara més enllà del record.

Més abans de la vida cap enrera

més lluny de la mort, cap al davant encara.

I encar més m'estimo creure que puc contraure'l

en un instant, un de sol, únic, intens, irrepetible.

Estàtic, etern, curtísssim, mínim, quàntic.

Llavors Tu soc jo i tots els estornells del mon

volen plegats dibuixant una cantata.

De Marganell estant contemplava Montserrat

i ho vaig entendre tot. Es a dir, absolutament tot.

Massa llum, impossible descriure les qualitats de la llum.

S'escapa, no dura prou. Saps però que has vist.

I al cap d'un temps t'adones que estimes massa.