Pacient de 55 anys. Afectat de Pòliomielitis infantil als 18 mesos
Varies operacions de correcció de atrofia muscular i dismetria, durant l'adolescència.
Història de la simptomatologia SPP:
A partir dels 15-16 anys i després d'una operació múltiple a la cama dreta que va comportar una llarga estada al llit i un d'estres important quan al nivell de dolor i molèsties pots-operatóries.
Comença a presentar problemes diversos com:
marejos, taquicàrdies, problemes digestius i esofàgics, dificultats en l'atenció i la memòria.
Intolerància al fred,somnolència, insomni de conciliació, i estats d'esgotament físic i mental que son esporàdics i de causa difícilment identificable.
Un reputat metge generalista de Barcelona, el tracta amb Diazepam , Polisilan gel , i antiacids,
i atribueix el problema a una estat d'ansietat provocat pel fet d'estar internat en un col·legi.
A pesar del tractament els problemes segueixen. Els estats de fatiga i obnubilació es van repetint i s'associen a una ansietat continua derivada del malestar físic i la inseguretat a l'hora d'afrontar els estudis. El mateix metge el tracta amb Surmontil , un antidepresiu de primera generació.
Es fa una exploració pisicològica i se li fan repetir una serie de probes (el psicòleg que fa l'exploració fa un comentari *(no me lo puedo creer!). A l'informe s'aconsella als pares que facin fer un electroencefalograma per si hi hagés alguna causa orgànica dels resultats de l'exploració sense aclarir massa que es el que han trobat. També es fa una visita psiquiàtrica que només informa de que el xicot esta acomplexat per la seva coixera...
Els pares aconsellats per un metge de família decideixen no fer res.
El rendiment escolar es precari a pesar del esforç , s'adona que no reté les coses i que li falla la memòria.
Paralelament desenvolupa una gran facilitat pel llenguatge i l'escriptura , la poesia i la música (per ser precisos una facilitat per la part melòdica de la música i un cert conflicte amb la part rítmica)
Els estats de fatiga es van repetint i quan arriba a la Universitat es tractat amb antidepressius. Es queixa de fatiga i dolor muscular, indigestió, formigueig i altres símptomes poc específics.
Els metges acaben establint que tot es producte d'un estat depressiu hipocondríac.
Segueix per temporades la medicació amb antidepressius i ansiolítics també amb antiàcids.
A tercer curs abandona la carrera per que li es impossible concentrar-se.
Es dedica a la música per que troba que es un ofici que no li demana un esforç continuat tal com una feina convencional.
L'any 1987 pateix un greu accident automobilístic amb diverses fractures .La fatiga i el dolor augmenten significativament després de l'estança hospitalària així com les dificultats de concentració. Apareixen al·lèrgies, problemes respiratoris i en la deglució, així com dolor articular, muscular i neuropàtic.
Segueix essent diagnosticat de depressiu crònic fins que un psiquiatra l'envia a un neuròleg que inicia una bateria de proves que dura més o menys un any i mig. Al Cap d'aquest temps es diagnosticat de Síndrome Post-polio. I per consell del metge, degut al seu estat de gran fatiga i dolor, agafa la baixa laboral.
Després de uns 8 mesos de descans i en comprovar-se que el seu estat no millora, deixa definitivament el mon laboral.
Han calgut uns 40 anys per establir un diagnòstic correcte. No cal dir que aquesta es una historia comuna en la majoria d'afectats per la sindrome post-polio.
Actualment el pacient no està en absolut deprimit, l'any 2007 se li fa un test psicològic exaustiu per part de l'equip de la unitat de Fatiga Crònica USFC, i es detecta clarament un desequilibri entre la activitat lobular cerebral i pre-frontal. que confirma el diagnòstic , també s'estableix un coeficient intel·lectual de *142!. Amb una estratègia correcta de activitat- descans pot portar una vida satisfactòria dins els límits de la malaltia, segueix dedicant-se en la mida que pot. A la música i a la literatura malgrat els problemes de memòria immediata , memòria del treball, i atenció.
