dijous, 24 d’abril del 2008

XV

Per la conquesta banal de l'aparença
tinc un cant
i una destresa discreta per vestir-lo.
I se'm donà també
l'ocell volander de la paraula
per anomenar les coses.
Dic: que tinc la clau dels meus absurds,
punts cardinals,
quatre ignoràncies.
L'amor, la mort, la por i la sort.
Una tendència malaltissa a l'absolut
i un avorriment aliè a les circumstàncies.
Per la conquesta banal de l'aparença
la vida m'obliga a obeir-la dignament.
Jo, que em sento essencialment intemporal
intento no rendir ma voluntat.
Que mai més, ella, em faci passar per altri.
Vigilo que no se'm noti massa transitori...

La casa prop de la via El Turó 1993 Manacor

Esperança a Montserrat

Acabo de veure un reportatge sobre la trobada de Montserrat. I m'ha vingut una alenada d'esperança. Jo que sempre veig el costat deficitari de les coses, ara m'ha semblat que, malgrat tot, el mon esta ple de bona gent que lluita per un futur millor.
No podia acabar més be aquest sant Jordi. Esperança, si, esperança en un mon millor, malgrat que el sol estigui tapat de tants fills de puta que estan volant!!