dijous, 17 d’abril del 2008

Una mica de Raphel Pherrer



Fundaré una nova fe:la de l'alegria

Això es el que faré, una nova fe basada en la creença en un Deu bondadós que s'assembla a mi per que jo no tinc cap més punt de referència per a establir semblances...
L'amor i la temença son coses oposades, diu avui el meu breviari. Segueix i diu que les travalades generen por, i que la por es una malaltia de l'ànima.
On van tots aquestos paios inseminant de por la ment de la canalla i de la gent de bona fe? Qui son aquestos representants de Deu que van pel mon demanant perdó per haver aixoplugat una banda organitzada de pederastres?. Es reuneixen amb criminals de guerra i torturadors i alego tiren aigua maleïda per la por damunt la gent. Qui son?, Parlen de Fe?
"La Por va trucar a la porta; va anar a obrir la Fe; i no hi havia ningú" Quan era petit tenia por de la foscor i em deien que la por només es una -P- i una -O- . Es una il·lusio.
Durant les èpoques en que jo no tenia amor en la meva vida, amb tota seguretat tenia temença...
Ells parlen de témer a Deu i el meu breviari diu que témer a Deu es tenir-li por a l'alegria. Jo vaig témer a Deu durant una època en que la meva vida era tenebrosa i no tenia alegria. Ara aprenc a no tenir-li por a Deu... Experimento l'alegria.

Quins pèssims pastors!!. Que vagin a pasturar les seves ovella a fora dels meus prats!!!