Existeix un espai, entre tots dos, que alhora
ens separa i uneix: és un àmbit mudable
que modelam tu i jo donant-li formes nostres
amb les quals definim, a cada instant, el demble
de l'esforç rabiüt que feim per vincular-nos.
Ens movem per dins ell segurs: és bla i retràctil,
afavoreix l'avenç d'un cos en cercar l'altre
convertint la distància en una transparència
i es deixa travessar pel vol de la paraula
sense que el seu sentit perdi ni un plomissol.
És el terrer calent on el prodigi arrela!
Quan la vida ens distreu, uns instants, un de l'altre
requerits per mesters o afanys de sobreviure,
engrandeix de volum avançant les fronteres
que, amb el teu cos i el meu, conforma a banda i banda.
Perfila a cada instant l'exacta dependència,
engrandida o minvada, que ens uneix, variable
segons com al moment ens aleni la vida.
És el centre del món i el punt on feim bescanvi
dels confins personals que l'amor configura.
De nosaltres és ple de batecs, de deixalles,
de grafittis urgents, de reclams vius, d'ardències.
Ell és el passadís que embrutam: adorem-lo,
perquè dins ell hi ocorre el millor de nosaltres.
VIII, El pis de la badia
Miquel Àngel Riera
