"T'ESTIM, PERÒ ME'N FOT"
T'estim, però m'en fot. No em resta gaire
de suportar la humiliació del vòmit
d'ésser que és estimar. Ja acaba eixa hora
de finestrals oberts i de dents polsoses,
de taques de pantaix per les solapes
i de taurons pels músculs o dreceres.
Ta'teix si em fon els ploms de la mà dreta
un calfred com un crit sempre que et xucla
camí dels meus endins, pels dits em neixen
aurores boreals com a contagis.
T'estim però me'n fot. Visc a l'espera
del glop definitiu que em redimeixi,
del glop unificant que em deixi dir-te:
-Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.
BENAVENTURANÇA Nº8
Benaventurat aquell
que sempre ensopega amb la mateixa pedra
i bescanvia amb altri un pam de cara
decorada de nafres i saber com ningú
que la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que a força ell, d'existir
seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia
a cada vegada incorporant noves savieses
entorn a la tècnica de la travalada.
No desvia el camí, ans prossegueix i pensa:
"He caigut per que hi era. Encara hi som.
Just cau aquell que està dotat per fer-ho."
Miquel Àngel Riera
"Tots els Poemes"
Edicions 62. 1985. 2ª Edició