I
Sense opció,t'estimo. Llunyà d'anys i de vida.
Distint de formes, t'estimo en perspectiva
i et dibuixo impossible en el viatge
per mars que son els teus i no els meus mars.
T'estimo com a un vent que m'entra per la boca
a clarejar-me boires. Antigues lentituds
d'ànima en calma se'm mouen si t'estimo
més enllà de mi, com a concepte
dels miralls que m'obliguen
a tenir la certesa de que visc
a pam de mort. T'estimo
ben lligat a la branca
de l'abisme fondal d'existència
que representa llevar-me cada dia
T'estimo d'estimar-te, com la cal·ligrafia
que aprenguèrem a l'escola, com un tranc adquirit
al temps de l'aigua i de la florida.
T'estimo d'osmosi
de tinta inesborrable de carn i de mirada,
i escric t'estimo sense miraments:
per la falta que em fa i per que t'és innocu.
T'estimo ja per dir-te que t'estimo.
