V
A voltes un capvespre blau fosc de núvols d’amenaça,
d’aquells que m’agraden tant que em posen a fer projectes,
m’entesto a pensar-te i et preparo l’estança i les viandes
com qui espera un amic que fa molt de temps no ve a dormir a casa.
I vet ací que la vida té uns revolts desmemoriats i té l’agenda plena
i jo vaig i vinc sempre, sense torn ni hora de fart que n’estic.
- tinc sort quan puc obrir un parèntesi,
un temps d’espai on quedar-me mut, sec com una fusta
i goso saltar les baranes, els murs i les muralles,
i en excedir del tot, el tanco, cofoi, com qui ve de fer la feina,
sense cap mena de senyal que el delati macip.
Canta al menjador el nostre amic Pastor que espera un barco...
I jo t’espero com un disc dur penjat,
tot polsós de guix com una criatura.
Repica el telèfon de l’ala nord i ets tu que em dius,
amb un dring clar d’imminent complicitat
que véns.
Tinc deu minuts per dir-te que pensava que pensaves
que avui fóra a Canet fins tard.
Que en el meu desfici habitual no t’he avisat.
I que estava contrariat, convençut que vindries sopada,
amb la cara plena d’amistat
que se t’obre com un secret joliu
quan véns de ca la teva vida d’abans.
I ara només un minut per dir-te
que em fas més falta del que em notava
i que ja no tinc cap recança
de semblar un tou bard de jocs florals
dient-te que t’estimo.
Imprimir-ho i penjar-t’ho al costat
del menú d’aniversari
de les primeres pluges.
