XIX

Jo tinc els genolls, els peus,

la memòria lluenta dels peus fins als genolls.

Com el martell estèril de titani clínic.

Com el focus del quiròfan, blanc, alògen

i roig com la bata de rus i la sang,

i verd com la paret del passadís i els draps

i net com el tall del bisturí.

Tinc els peus, tinc els genolls.

I la son d'agulla

esgarrifosa papallona a la mà esquerra.

I un inici de pèrdua

i una mort de por.

El record amagadíssim d'un engany,

d'un viatge clar, molt curt, sense paisatge.

Tinc els genolls.. jo tinc els peus...

Ara tinc però més coses

tinc les mans, els ulls,

i penis i llavis i boca,

les dents, les mans, i encara més les mans

i el cap tot. I el ventre i la vida.

Ara ho sé: vaig de retorn...

d'una mort tan certa

com que tinc tot el que tinc

i més, molt més encara del que tinc.

La Casa prop de la via (El Turó) Manacor 1993