Cada curs pels voltants de Nadal, algun estudiant m'escriu, algun practicant de periodisme m'interroga, o algun mitòman tronat m'esperona per tal de que reediti - o faci reeditar- o em reediti- o em busqui la vida per que una discogràfica -"
Discografica"?- reediti les "Cançons de la nit benigna" de plàcida memòria elles amb el seu so de naftalina i els seus arranjaments de sedetes i encaixos ingènus.
I jo reedito la meva postura de no fer-ho. Enguany que tinc aquest aparador on llençar manies, malsons, i algunes baralles: vull deixar ben clar per escrit que
no penso reeditar les "Cançons de la nit benigna" tal com varen ser editades l'any 1983. Per unes raons molt concretes: la producció del disc em va costar tot plegat i pagat de la meva butxaca ; comptant estudi, musics , arranjaments , producció, dissenys , fotolits , viatges, i altres foteses.I descomptant les ajudes benvingudes del municipi esquerrà que es va enrrollar una miqueta : La rodona suma de tres milions de les antigues pessetes de l'any 1982.
Bon jan jo, vaig entregar tot el paquet a una
"discogràfica" i "catalana", per tal de que fos editat i distribuït com cal i pertoca a una obra artística de tal envergadura cultural, poètica i musical.
Resulta que mai he percebut ni un sol reialme en concepte de drets d'autor, ni de vendes, ni de res. Fou com si jo fos un pintor i després de gastar-me una fortuna per emmarcar els meus quadres per tal d'exposar-los a la millor sala de Barcelona. La sala d'exposicions es quedés amb tot el benefici de les vendes, en concepte de lloguer ... A, i gràcies! que li deixem exposar l'obra. Mal negoci doncs això de reeditar... També un pot auto-fel·lacionar-se o auto-muti-lar-se i auto tal i tal, però avui dia no cal fer tanta comèdia, si vols sentir aquesta antiguitat només cal que m'ho demanis i t'enviaré una copia a ports deguts, o millor uns quants correus amb mp3 i llestos.
Altrament hi ha una qüestió artística. Jo no vaig quedar gens content del so ni de la producció tècnica del disc. Algú de l'estudi
no diré noms es va donar molta pressa en esborrar els multi-pistes i no es possible fer noves mescles la qual cosa limita absolutament les possibilitats de reeditar dignament els materials.
Amb els anys jo mateix vaig acabar treballant en aquest lucratiu negoci d'editar i vendre discos i tot i que hom no ha tingut mai capital com per invertir en futurs "pelutassus", ha vist com passaven pels seu narius, autèntiques fortunes fetes amb quatre dies. Com que se tots els papers de l'auca d'aquest negoci de la música: NO EM DONA LA GANA !!! de fer reeditar un disc de fa 25 anys, que quan el sento em fa venir arcades. Endemés ja no subscric moltes d'aquelles cançons tal com les varem bestir, si mai faig alguna cosa amb aquestes cançons serà per fer-ne la meva autèntica versió, descuadrada, emocional i musicalment imperfecta que és com jo faig les cançons. Que ja torna a ser hora de repetir les coses pel seu nom . Jo senyors : no soc tècnicament un músic, (això ja o saben tots els músics que m'han baixat bandera) soc un versaire que fa cançons per a no avorrir-se. I el tra-la-ra es un regalet que els faig, i si me'n donen les gràcies be i si no, a mi ja me'n fot, a veure si al damunt m'haurà de costar un ronyó.
HA QUEDAT CLAR !! docs a tots els estudiats i mitòmans de la
Cançò Calatana dels collons els previnc que a partir d'ara ja no seré més amable ni condescendent amb les seves insistències, i també va pel benvolgut Pujadó.
Signat i Rubricat
Miquel Àngel Tena-Rúbies
Que de vegades canta si en té ganes
