diumenge, 17 de desembre del 2006



Srs. Maratons TV3. :
Estic veient el seu super programa i els torno a escriure per demanar humilment disculpes per encabronar-me tant amb Vostés.
Entenc molt be que son moltes les malalties que causen dolor crònic i que no es poden atendre totes.
Però es curiós que la Polio sempre, i dic sempre per que es "sempre" s'ignora simplement. Fa 40 anys que s'ignora la Polio amb tota la intenció de fer-ho. Uns quants anys més!. Apa nois que ja falta menys !. Només uns quants anys més i ja no en quedara cap d'aquestos pesats que pululen pels hospitals queixant-se de que estan cansats i de que els fa mal tot. El cas es que som una espècie a desaparèixer a curt plaç, almenys al primer mon, --Per què s'hauria d'invertir temps i diners en una malaltia que desapareixerà pràcticament en uns 15-20 anys?.--Ens morirem tots ... El cas és clar. Mentre s'invertexen enormes sumes investigant en el (Paris -Dakar)-negoci a la vista inversors!- dels medicaments pel dolor, el neuropàtic, la fibromiàlgia i la Fatiga Crònica (malaties d'origen incert) que, per cert, estan reconegudes y acceptades. Els que tenim el SPP (malatia d'origen prou conegut i tan antiga per lu menus com les piràmides!) encara em d'anar justificant-mos per estar presents a la Marató de TV-3. i encara se'ns nega el pa i la sal de l'existència. Per cert Marina Geli va prometre- ep!-abans de les eleccions- que l'any 2007 hi hauria un protocol del SPP pels metges de primària.
En que quedem doncs? Srs. Maratons? Qui els ha manat que ens facin fora als coixos de la festa?
A ...I una pregunta tonta... Per que alguns metges es posen de tan mal humor quan un pacient amb Pòlio els diu que esta cansat i te dolor?
O vaig entendre tot malament!? o l'actitud de TV3 és coherent. Com sempre fan el que manen.

Atentament
Miquel Àngel Tena

RESPOSTA DELS MARATONS !!!

Asunto: RE: SINDROME POSTPOLIO I MARATÓ TV3
Fecha: Fri, 22 Dec 2006 16:13:43 +0100
De:"Garcia Batllori, Begonya"
Para:"Miquel Àngel Tena"
Benvolgut Miquel Àngel,
Ens posem en contacte amb vostè un cop s'ha celebrada La Marató de TV3, demanant-li les nostres disculpes pel retard d'aquesta resposta.
Voldríem dir-li que, efectivament, la seva afectació podria haver quedat reflectida al llarg del programa, a l'igual que tantíssimes altres que, com la seva, cursen amb dolor. Però les limitacions del programa i la gran quantitat de malalties relacionades amb el dolor crònic van fer plantejar el seu contingut tal i com va ser emés.
Volem que sàpiga que, de totes maneres, el que és més important és el fet que els investigadors que vulguin participar en la convocatòria pública per a la presentació de projectes de recerca biomèdica sobre totes aquelles malalties que cursen amb dolor crònic, ho podran fer. Tota la informació referent a aquesta convocatòria apareixerà a partir de la segona quinzena del mes de gener de 2007 en el nostre web: www.fundaciomaratotv3.cat i a tota la premsa escrita generalista.
Rebi una salutació ben cordial
Begonya Garcia i Batllori
Cap de Comunicació

SENSE COMENTARIS!!

La Cadira d'Abdeslam

L'Abdeslam es el meu amic des de fa un mes i nou dies. El vaig conèixer als amplis i lluminosos passadisos de la Guttmann mentre esperàvem a cegues una reunió amb uns quants desafortunats que patim dolor neuropàtic...
Es va anar apropant lentament amb la cadira fins a les vidrieres i es va quedar mirant la gespa que envolta l'eliport amb una dolça tristesa. No em va veure que el mirava, ni és conscient, em penso, de l'efecte que pot causar aquesta actitud seva, com d'entrega, o acceptació. Mostra una malenconia que va més enllà de la pura pena i esdevé protectora. -L'Abdeslam no pot ser mai "una paloma enferma", es massa subtil, com la bellesa, com la pluja càlida de la meva infància. Encara he de descobrir quina és la peripècia d'aquest bon home que, aquesta tarda, m'ha explicat com i per que va caure d'un arbre fa sis anys i es va trencar el coll. Avui ens hem vist a Mataró i hem xerrat i ens en hem fotut una mica amb els metges i tal...L'Abdeslam te un somni: canviar la seva fantàstica cadira a motor per una que li permeti posar-se dret. Es un somni tècnicament possible, medicament recomanable?, econòmicament viable? una cadira amb elevador val un dineral. Es el somni d'Abdeslam. I una miqueta el meu.